28 de juny: dia internacional per l’alliberament sexual

28juny228juny1El proper 28 de juny se celebra arreu del món el dia internacional per l’alliberament sexual. Recorda l’efemèride en què diverses persones, sobretot trans i mariques, es van revoltar contra l’ordre heteronormatiu establert en un barri novaiorquès, a Stonewall Inn. Des de llavors, s’agafa aquesta data per reivindicar els drets civils de gais, lesbianes, trans i tot allò que sobrepassa l’heterosexualitat. Alhora, també es pren aquesta diada per plantejar altres models de relacions independentment del sexe, del gènere i de les pràctiques. A partir dels anys vuitanta el capitalisme s’infiltra en aquest món i es mantenen dos models. Un, el més comercial, l’Orgull o Pride, té lloc a les principals ciutats del món. L’altre, el més polític i reivindicatiu, té l’honor d’haver convocat 35 anys seguits una marxa unitària a Barcelona, que enguany duu el lema “Ni un pas enrere. Els drets i les llibertats no es toquen”. Cada col·lectiu, a banda, porta el seu. En el cas de l’Esquerra Independentista és “Aturem l’ofensiva ultraconservadora” i, pel Brot Bord, “Menys retallades i més tisores”. Pel que fa als actes, n’hi haurà arreu dels Països Catalans: Tarragona, Barcelona, Girona, Lleida, València, Vilafranca del Penedès, La Canonja, Igualada, Alacant, Reus, Sant Sadurní d’Anoia i Vic.

Al Camp s’ha format la Comissió Unitària 28 de juny, encarregada de reunir tots els actes en un sol programa i de coordinar accions conjuntes, com la concentració del 27 de juny a les vuit del vespre a la plaça de la Font de Tarragona.

Llistat d’actes:

19 de juny:

19:30h Passi de la pel·lícula “Tomboy” i debat (Ateneu Llibertari Alomà – c/Misser Sitges, 9 – Tarragona). Organitza: Ateneu Llibertari Alomà.

20 de juny:

19h Jornada participativa sobre polítiques LGTI (Casal Popular Sageta de Foc – c/Trinquet Vell, 15 – Tarragona). Organitza: CUP Tarragona

23 de juny:

10h Torneig esportiu per l’alliberament sexual (pista del Miracle – Tarragona). Organitza: Casal Popular Sageta de Foc

25 de juny:

19:30h Xerrada “Orientació sexual: Mite o Realitat?” (Casal Popular Sageta de Foc – c/Trinquet Vell, 15 – Tarragona). Organitza: Brot Bord.

26 de juny:

19:30h Debat sobre polítiques per l’alliberament sexual des dels municipis amb partits i associacions (Plaça de la Font – Tarragona). Organitza: Brot Bord.

27 de juny:

18h Col·locació de la Bandera de l’Arc de Sant Martí i Acte LGTB (Casa Rull – c/Sant Joan, 27 – Reus). Organitza: H2O.
18h Berenar popular per l’alliberament sexual (Plaça de la Font – Tarragona). Organitza: CUP Tarragona.
20h Concentració per commemorar el 28 de juny, dia internacional per l’alliberament sexual (Plaça de la Font – Tarragona) + Cinefòrum “Como los demás” (Plaça dels Sedassos – Tarragona) + Sopar. Organitza: Comissió Unitària 28 de juny.

28 de juny:

9:30h Col·locació de la Bandera de l’Arc de Sant Martí (Pati de Jaume I – Ajuntament de Tarragona – Tarragona). Organitza: H2O.

29 de juny:

20h Taller sobre identitats sexuals + Presentació del Brot Bord (Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví – Plaça Mestre Gols, 2 – La Canonja) Organitza: Ateneu Popular La Mina.

4 de juliol:

22h Passi de la pel·lícula “Get Real” (Plaça de Natzarens – Tarragona). Organitza: Casal Popular Sageta de Foc

Altres convocatòries fora del Camp:

23 de juny: 19:30h Manifestació a València (Parterre)
28 de juny: 19:30h Concentració a Lleida (Plaça de Sant Francesc)
28 de juny: 20h Manifestació descentralitzada a Girona (Pont de Pedra)
30 de juny: 18:30h Manifestació a Barcelona (Plaça Universitat)

Manifest de la Comissió Unitària 28 de juny del Camp:

Quan passaven cinc minuts d’un quart de dues de la matinada del dissabte 28 de juny de 1969, una batuda policial va provocar que els clients del bar Stonewall Inn, freqüentat per homosexuals, transvestits, lesbianes i altres persones considerades de “mal viure”, es rebel·lessin contra un poder repressiu que aixafava els seus drets i la seva dignitat com a éssers humans pel sol fet de viure una realitat sexual diferent a la norma establerta. Fruit d’aquests disturbis, la comunitat lesbiana, gai, bisexual, transsexual, intersexual, pansexual i queer (LGBT+) es va sentir forta, i es considera aquesta data com l’inici de la lluita per l’alliberament sexual.

El model econòmic capitalista actual, que tot ho mercantilitza, ha mercantilitzat fins i tot la lluita pels drets socials, convertint, en part, el 28 de juny en una festa i un negoci. Nosaltres no tenim res en contra de les festes, però en els temps actuals, en què la ideologia de la dreta reaccionària s’imposa al poder i a la societat, volem fer l’esforç per a recuperar l’esperit guanyador i de lluita d’aquell 28 de Juny de 1969.
És per això que no només reclamem drets com: el matrimoni entre persones del mateix sexe, la gratuïtat de la reassignació de sexe o el dret a adopció. També reclamem un canvi social que elimini, d’una vegada per totes, el patiment que provoca un model social basat en el patriarcat i l’heterocentrisme. No volem que cap infant pateixi la por de sentir afectivitat per un altre infant, independentment del seu sexe, la por al rebuig, volem una educació pública i de qualitat on el professorat transmeti a l’alumnat valors positius com la lluita contra l’homofòbia i la igualtat entre les persones. No volem ser fortes i valentes, volem viure a pobles petits i ciutats grans la nostra pròpia vida sense enfrontar-nos a una realitat hostil, no volem ni tan sols plantejar-nos si ho diem a la feina. Treballem per l’educació, volem explicar a tothom que porti una vida al món que ha de saber que la nounada tindrà una identitat sexual pròpia i única i que no se li ha de marcar un camí vestint-la de blau o de rosa i dient-li quantes xicotes tindrà. Volem que la paraula “marica” no sigui un insult, ho explicarem allà on calgui.
Assumim com a nostres les reivindicacions dels col·lectius feministes perquè totes i tots som víctimes del Patriarcat. Ser un mascle 365 dies a l’any, 24 hores al dia esgota, tenir “ploma” no és dolent, no creiem en la feminitat i la masculinitat, creiem en la singularitat de cada persona. No veiem just que una dona hagi de demostrar més que un home per guanyar menys i volem trencar el sostre de vidre. No només lluitem pels drets de les i els homosexuals, volem la llibertat sexual de tothom i acabar amb els malestars produïts per la reproducció dels rols de gènere limitats a la dicotomia home-dona com a dos pols absoluts i oposats. Totes les pràctiques sexuals són correctes si són consentides, conscients i sense tabús. Considerem una falta de respecte cap a la llibertat sexual la categorització mèdica de certes pràctiques poc normatives com a “parafílies”. D’altra banda també lluitem per la despatologització de la transsexualitat. Actualment les persones transsexuals són considerades transtornades mentalment. Segons el manual de referència per a psicòlegs i psiquiatres (DSM-IV-TR) aquestes persones pateixen un transtorn d’identitat sexual. I hauran de passar per un procés complex on demostraran la seva feminitat o masculinitat i el compliment amb els rols socials d’home o dona socialment esperats, si és que volen aconseguir la reassignació sexual.
El “cruising”, buscar sexe esporàdic amb altres persones a espais públics, s’origina en una època en què la comunitat no heteronormativa era criminalitzada i s’havia d’amagar. Era l’única manera de conèixer a algú i, per tant, és fruit de l’homofòbia. Avui dia és una activitat que es continua practicant, molts la gaudim lliurement i altres ho fan d’amagat. La criminalització d’aquesta activitat va lligada a la cultura hegemònica heterocentrista, existeixen zones de trobada o d’expressió d’afectivitat entre persones de diferent sexe, les anomenades heterosexuals, i no són portada de diaris o motiu de discussió. No volem menysprear ni treure-li valor a l’opinió de certes ciutadanes i del veïnat de zones properes, volem mediar, fer entendre i, en cas necessari, buscar solucions conjuntament des del constructivisme i no des del rebuig frontal o l’homofòbia.
Reclamem als poders públics que siguin proactius en el canvi social, que vetllin pels drets de tothom, que garanteixin la igualtat i que lluitin contra l’aparició de declaracions que incitin a l’odi, condemnant-les, provinguin d’on provinguin, tant de figures polítiques com de religioses. En aquest sentit demanem a la institució catòlica que es moderi i que s’uneixi a la lluita per la igualtat en lloc de promoure la crispació social. Figures com els bisbes tenen un paper influent i han d’entendre que les persones que volem gaudir la nostra sexualitat lliurement no som enemigues. Els convidem a què abandonin la croada que al nostre parer han encetat sota el paraigües d’uns governs que els donen impunitat i fins i tot legitimitat.
La nostra lluita és global, cada dos dies mor una persona al món a causa de l’homofòbia i cada segon una il·lusió és frustrada pel mateix motiu. Milers de dones i d’homes al món no poden desenvolupar-se com a persones en llibertat pel sol fet de tindre uns atributs determinats. Volem canviar el món i ho farem des d’un marc d’actuació local. Començarem pels pobles i ciutats del nostre entorn, i avançarem creant xarxa fins que ningú més pateixi l’odi del patriarcat. Ho estem fent i ho aconseguirem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s