Dissabte, 28 gener 2012, a les 17:30h. Estàtua dels despullats (Rambla Nova).

ELS RESPONSABLES DE LA CRISI NO SÓN NI ELS FUNCIONARIS NI EL SISTEMA PÚBLIC NI EL CONJUNT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES, SINÓ UN GOVERN INCOMPETENT QUE NOMÉS TREBALLA PELS INTERESSOS D’UNS POCS PRIVILEGIATS DE LES FINANCES, DE LA BANCA I DE LES GRANS EMPRESES.

Desfent el Sistema Públic i deixant a la gent sense feina i sense casa no en sortirem de la crisi

· En aquest país els que han enfonsat l’economia i la continuen enfonsant són els bancs privats que treuen beneficis especulant con el deute, les grans empreses privades que evadeixen diners a paradisos fiscals mentre van deixant gent al carrer i alguns polítics com el Josep Prat que presideix l’ICS mentre que seia al consell d’administració d’un holding de clíniques privades.

· Les retallades no es fan amb l’objectiu de millorar el sistema, sinó de privatitzar-ho per diferents camins:
- Obligant al pagament del servei (copagament sanitari, reducció de beques, pujada de matrícules… )
- Pressionant a favor de la contractació d’un servei privat (mútues sanitàries, escoles privades… )
- Deixant espais d’assistència sense cobrir que seran coberts per empreses privades, l’objectiu de les quals no és l’assistència sinó el benefici.

En resum ens estan arruïnant i ens estan deixant sense els serveis que ens donen cobertura en benefici del capital privat i especulatiu.

Ells volen un món de treballadors dòcils i consumidors sense criteri que els hi donen beneficis.

Nosaltres volem un món de persones lliures, viure amb dignitat i tenir els drets socials garantits.

SI NO ENS MOBILITZEM HO PERDREM TOT

Si voleu conèixer més a fons la figura de Fraga, la Directa ha fet un article recordant alguns dels seus crims.

Unes cinquanta persones han acudit un any més a la crida feta per l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona Cau de Llunes en solidaritat amb les militants dels moviments socials que van patir agressions per part de la Guàrdia Urbana fa ja tres anys. Dues membres explicaven el cas mentre d’altres aixecaven fulls amb imatges dels fets del 7 de gener de 2009. Cada any es duu a terme aquesta concentració per recordar que encara estan pendents de judici -en el qual l’Ajuntament forma part de l’acusació particular- i que segueixen rebutjant l’ordenança cívica de la ciutat.

Entre les assistents, a diferència d’edicions anteriors, hi ha hagut representació de gran part dels moviments socials de la ciutat, com ara indignades, llibertàries i de l’Esquerra Independentista. Tot i que el rebuig social cap a l’ordenança de convivència cívica ha perdut intensitat -també perquè els efectes de la crisi i les retallades s’han fet més patents-, s’ha volgut remarcar que si fos per ella el 15M no hauria existit i tota protesta social seria limitada. Entre d’altres, aquesta normativa impedeix parlar pel megàfon sense permís, ocupar la via pública per fer-hi qualsevol acte o repartir diaris.

Per explicar una mica el cas, el 7 de gener de 2009, dins dels actes contra la pressió estètica i en motiu del primer dia de Rebaixes, membres de Cau de Llunes però també d’altres col·lectius van ser sorpreses mentre feien una performance al terra just davant de l’establiment de venda de roba “Bershka”, al bell mig de la Rambla Nova. Segons mostren les imatges de TV3, que el jutge no ha acceptat, un agent agafa del coll un dels detinguts posteriorment i, juntament amb un parell, se’ls emporten a un portal proper. Dins d’ell, expliquen que van rebre pallisses i que van trencar una càmera de fotos que recollia tot el que estava passant. Tot seguit, van endur-se’ls a la comissaria en qualitat de detinguts malgrat la pressió de la gent que esperava a fora al carrer. Es queixen del silenci als mitjans de comunicació malgrat que aquelles imatges van córrer per tota la ciutat, i que el cos policial actua com a part agredida i no com a agressora.

Un any més, en vista de la lentitud del procés judicial, han decidit fer una nova concentració per tal de recordar els fets, per demostrar que tenim ben present que la Guàrdia Urbana de Tarragona comet abusos de poder amb total impunitat, i per a reivindicar no només l’absolució de les tres persones que van ser agredides, sinó per a exigir que els agents de la guàrdia urbana que van propiciar les agressions siguin jutjats. És per això que demanen solidaritat amb les cinc encausades assistint a la concentració del proper dissabte 7 de gener a les 12h, a la Rambla Nova de Tarragona, a l’alçada de la botiga Bershka.

La crisi, el deute, les posteriors retallades i les conseqüents privatitzacions… tot el que està succeint a casa nostra: les mesures fomentades per la UE i el FMI, el paper de les agències de qualificació de risc com Moody’s, els rescats d’Irlanda, Portugal i Grècia, el “cop d’estat” desenvolupat pels mercats a Itàlia, etc. Tot plegat es pot resumir en la recepta neoliberal: DESREGULACIÓ, FLEXIBILITZACIÓ i PRIVATITZACIÓ, que s’ha estat aplicant als estats de la perifèria (també anomenats països del tercer món), a partir d’experiments fonamentats en situacions de ‘xoc’: cops d’estat (com els aplicats a països llatinoamericans), guerres (com la de l’Irak o l’Afganistan), catàstrofes naturals (com els huracans als EEUU),… i ara s’està aplicant a casa nostra a partir de la crisi econòmica.

Aquesta és la tesi que la investigadora Naomi Klein demostra en base a un impressionant recull de dades. Donada la importància de la seva tesi, Endavant considerem que aquest document, escrit de manera amena, és fonamental per comprendre el que està succeint a l’Estat espanyol i a la UE, és per això que hem decidit projectar la pel·lícula homònima, basada en el llibre, per tal que després en puguem parlar i intercanviar perspectives.

Us convidem a assistir-hi!

Ja podeu passar pel Casal a apuntar-vos. Recordeu que obrim de dimecres a dissabte de 18h a 22h.

10€ (8€ sòcies)

Menú:

- Sopa de galets amb pilota i carn d’olla

- Goulash Hongarès (estofat de vedella)

- Postres nadalencs. Torrons.

————–

Hi ha l’opció de menjar vegetarià

El bazar solidario és un documental independent que vam iniciar arran d’un viatge que vam fer a Colòmbia per col·laborar amb una ONG d’apadrinament. No ens va agradar el treball que feien ni com el feien, d’aquí que el documental sigui una reflexió sobre el que vam veure i enregistrar. Per poder entendre millor la realitat capturada en imatges també vam entrevistar en Carlos Gómez Gil i en Miguel Romero, treballadors i investigadors del món de les ONGs.

El resultat pretén ser una crítica al consum de solidaritat en què s’han convertit algunes ONGs i la cooperació en general, una indústria que mou molts diners i ocupa molta gent. Una afirmació col·lectiva i autocomplaent del primer món que no fa res més que promoure i invitar a la passivitat les seves víctimes.

Ens agradaria que vinguéssiu per poder comentar junts la jugada.

Aquí trobareu el tràiler i més informació sobre la pel·lícula: www.elbazarsolidario.blogspot.com

cau de llunes from epatv on Vimeo.

L’assemblea feminista revolucionària de Tarragona presenta el seu vídeo d’expansió, amb el que pretén donar-se a conèixer i explicar qui són i a què es dediquen. Aquest col·lectiu de dones va néixer al 2007, quan es van començar a plantejar el seu paper com a dones a la societat. Des de llavors, que han emprès una lluita pel propi alliberament i per aconseguir superar l’ opressió patriarcal que patim. Des d’un principi han volgut compartir la seva lluita amb tantes dones com ho vulguin, independentment de l’edat o procedència. Son un col·lectiu heterogeni que pensen que totes les dones han de prendre consciència de la seva situació per tal de sumar forces per aconseguir una societat més respectuosa amb les persones i el planeta, on homes i dones puguin desenvolupar la seva personalitat sense constriccions de gènere, de classe o de nació.

Per més informació, aneu al seu bloc: caudellunestgn.blogspot.com

Per tal d’introduir el debat, l’historiador, politòleg i militant de l’Esquerra Independentista Xavi Milian, va realitzar una xerrada que serví per introduir diferents conceptes que ajudessin a acotar el debat. En aquest sentit, s’analitzà el concepte “democràcia”, per tal de denunciar la utilització que les classes dominants fan d’aquest terme, limitant-lo a l’esfera política tot deixant el poder econòmic en mans privades, o justificant la vulneració de drets i llibertats bàsiques.

També realitzà un repàs sintètic de l’evolució de l’organització de les societats històriques i com aquesta ha determinat majors o menors graus de democràcia. Milian va finalitzar aquesta exposició posant l’accent en l’important procés de democratització que s’està desenvolupant en diferents països d’Amèrica Llatina i, especialment, a Veneçuela. La xerrada va finalitzar desgranant l’entramat institucional de l’estat espanyol per tal de denunciar la manca de democràcia existent, que es materialitza amb la negació del Dret d’Autodeterminació, requisit previ per poder parlar d’una societat democràtica. El ponent també denuncià que el grau de representativitat que té el poble català a les institucions espanyoles no li pot permetre, en cap cas, el reconeixement dels seus drets més inalienables. Per aquest motiu va apel·lar a la confrontació democràtica amb l’Estat des de les institucions més properes al territori, així com a treballar en tots els àmbits de la societat –incloses les institucions- per construir una alternativa popular que permeti un major grau de democratització del nostre poble.

Pilar surt fugint de la seva casa, amb quatre coses i el seu fill. Després de nou anys de matrimoni, fuig del maltractament al que la sotmet el seu marit, Antonio. Però ell no tarda molt en sortir a buscar-la; segons ell, la vol més que a res en el món. La pel·lícula aprofundeix en les relacions de la parella i el seu entorn familiar i laboral, marcats pel drama de la violència contra les dones.